A la província de Lleida i al barri antic de la Ciutat de Balaguer, en un dels racons més idíl·lics de la capital de la comarca de la Noguera neix Farré Sabaters, concretament a la Plaça porxada del Pou. ( Plaça del Pou)

Un nom propi hem de destacar Josep Farré, un emprenedor i esplèndida persona. Fill de de una població propera, situada a vuit quilòmetres anomenada Castelló de Farfanya .

En 1947 va ser quan Josep descobreix la seva veritable passió per les sabates, durant cinc llargs anys va estar al comandament del mestre sabater Luis Muñoz, un elxà el qual regentava un ràpid on es reparaven i manufacturaven sabates fetes a mida. En aquest taller de no més de setze metres quadrats on feia d'aprenent de sabater, van arribar a reunir-se en ocasions fins a cinc xavals per aprendre l'ofici. En aquella època la ciutat de Balaguer tenia més de vuit tallers dedicats a la reparació de calçat.

Josep vivia a Castelló de Farfanya i cada dia recorria en una vella i pesada bicicleta els vuit quilòmetres que separaven la seva casa de la seva jornada laboral, sabia quan començava però mai quan s'acabava, en el taller les sabates s’amuntegaven i les mans dels aprenents i del mestre no donaven proveïment amb tanta feina, tot es realitzava a mà, cosits, preparar el cuir a cop de martell, fer els caps, enplantillar o simplement polir les sabates tot portava molt temps, la paraula és la paraula, s'havia de quedar bé, i lliurar a temps les reparacions.

En 1952 el nostre protagonista es fa càrrec del Ràpid, passa a la seva propietat després d'haver licitat pel negoci i després d'arribar a un acord amb el Sr. Muñoz es queda al comandament, canviant el nom del mateix pel de Sabateria Farré.

El Sr. Luis Muñoz va tornar a la seva terra, Elx, on va fundar una fàbrica de sabates, anys després va tornar a Balaguer per obrir un altre Ràpid per tant vol dir que l'aventura de la fàbrica no li va funcionar, diuen que ningú és profeta a la seva terra.

Tres llargs anys van ser suficients per pagar el que va costar el traspàs, treballant jornades inacabables i dormint en el sòl de la botiga per guanyar temps al temps. Va ser en aquest període quan va conèixer a una noia jove maca i bruna, la seva futura dona, Josefa. Dia rera  dia ella s'apropava fins a la Plaça del Pou per anar a buscar aigua, en aquells temps l'aigua corrent no arribava a totes les llars, Josep, tenia l'horari après esperava ansiós per veure-la pels cristalls de la botiga, al cap de poc temps ell també sortiria a buscar aigua al pou i així començar a intercanviar la seva primeres paraules.

L'amor va florir com a aigua brolla d'una font, es van casar i van tenir dos fills, Dolors la gran, va haver d'ajudar en el taller durant la seva infància i adolescència, pintant i netejant cada dia totes les sabates que es reparaven. Onze anys més tard arriba en Juanjo i com la seva germana Dolors també es cria entre sabates

Als vint-i-sis anys, Juanjo després de la seva etapa ajudant i aprenent l'ofici, decideix amb l'ajuda del seu Pare, expandir el negoci, i incorporar a la reparació de Calçat, la venda i afegir nous serveis al negoci.

El dia 30 de setembre de 1996 Farré Sabaters, obre les seves portes al Carrer Barcelona de Balaguer, la segona generació de sabaters, ja és una realitat. Comencem amb la reparació, la venda de calçat, el duplicat de claus i l'esmolat de ganivets i tisores.